| Qui som |
|---|
| Historia |
| Components |
| Actuacions i agenda |
| Fotos |
| Enllaços interessants |
10 ANYS DE COBLA
Des d'antuvi, la ciutat de Solsona, ha necessitat músics i formacions per tal de complementar les seves festes i la seva tradició folklòrica, això ha permès que avui la nostra ciutat tingui un vast patrimoni musical, ple de ballets tradicionals, “passacarrers”, sardanes i cançons.
El primer Flabiolaire solsoní, del qual es té constància, acompanyà els primers gegants en la seva estrena el 1677 .En el llibre d'en Joan Amades, “Gegants, Nans i altres entremesos” es troba la següent anotació: “...els vells Gegants anaven acompanyats per un flabiolaire conegut pel Perdigot...aquest humil flabiolaire fou el darrer que a Catalunya va conservar la bella indumentària dels nostres ministrils oficials...”. La música del ball dels gegants que avui interpreta la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona és la mateixa amb la qual, el primer flabiolaire, va fer dansar els nostres improperis, molt abans de l'existència de les cobles a Catalunya.
No obstant això, la Solsona del segle passat, està plena de generacions de músics que van dedicar part del seu repertori a la música per cobla: La Lira Solsonina , la Cobla-Orquestra Planas , la Diamant Club ( 1943) i finalment la Cobla Ciutat de Solsona (1982-1988), permeten que les nostres sardanes i els nostres ballets folklòrics no deixessin de ressonar entre les arcades de la plaça major.
Nogensmenys, l'any 1992, el Molt Il·ltre. Ajuntament de Solsona, va promoure la formació d'una nova cobla en el si de l' Escola Municipal de Música, finançant els instruments i la seva docència, puix considerava que una ciutat com la nostra no podia romandre orfe d'aquesta formació. L'any següent començaren els assajos, sota la batuta d' Anna Camps i Colomés, amb la intenció de potenciar la coordinació entre els diversos membres i el domini progressiu de l'instrument.
Després de l'engrescament inicial, promogut per l'actuació en la Festa de Final de Curs de l'escola, es començà a parlar de la presentació pública de la formació: El dia de St. Jordi de 1995 neix la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona.
CURRICULUM VITAE
Les actuacions de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona han estat variades en quant a repertori, aconteixements, celebracions i indrets.
Han estat els primers intèrprets de les següents sardanes: “Santa Maria de Pinós” ( Carles Rovira i Reixach ), “ Més d'un any” i “Continuarem endavant” ( Josep Barcons) i “Dotze de Solsona”, sardana dedicada a la mateixa cobla (Joan Jordi Beu mala).
També interpreten la música dels ballets tradicionals solsonins: “óssos”, “cavallets”, “drac”, “nans”, “ball de bastons”, “àliga” i “gegants”, durant les diades de Festa Major, Corpus i en les exhibicions extraordinàries regides pel protocol, també “les Contradanses”, per carnaval i “les Caramelles” per Pasqua.
Han participat en diferents aplecs Sardanistes, Festes Majors, audicions i ballades de Sardanes, aplecs d'ermites i Santuaris... arreu de tot Catalunya i Andorra .Ha acompanyat l'esbart dansaire de Sant Martí de Barcelona en la seva gira per la Vall del Loire ( França) i l'esbart dansaire Lleidatà en la mostra de Folklore d'Espanya a la ciutat de Sesato ( País Basc) i a Galícia.
Formaren part en el II Congrés de Cultura Popular Catalana i a la I Mostra de Música Instrumental al col·legi Sant Estanislau de Koska de Barcelona, també en el programa de la Televisió de Catalunya “ Som i Serem” interpretant el “ball de l'àliga” i la Televisió de Galícia juntament amb l'esbart dansaire Lleidatà.
Avui en dia , no tots els indrets poden gaudir, habitualment, dels acords emotius i plens de catalanitat de la sardana i tampoc poden fruir d'una cobla pròpia i plena de vida com la nostra, Solsona, amb la vessant tradicional que la caracteritza, té un ampli repertori de Sardanes dedicades a la seva gent i als seus carrers i places...
Els anys ens han donat bons músics, també bons compositors i és per això que no podem evitar nombrar, amb orgull, al mestre Joan Roure, que va omplir de música les nostres festes i va promoure la sardana a través d'emotives composicions....
...Solsona, bella Solsona, oidà quin goig de ciutat!